MIEDO Y MISTERIO EN LOS PIRINEOS

Un grupo de amigos quedan un fin de semana todos juntos y una de las mañanas se van a hacer rafting, Rafa que es el mas deportista del grupo en uno de los descansos en la orilla del río encontró una botella con un mensaje en la que ponía socorro CAN BELANYÉ, todos se quedaron flipados y algunos que otros con miedo en el cuerpo, no sabían que hacer y decidieron ir por la tarde al pueblo a preguntar quien o que era CAN BELANYÉ, acabaron el trayecto de rafting, se cambiaron y fueron al pueblo, entraron en una taberna en la que había un borracho que parecía enfurecido, le preguntaron si era del pueblo y él contesto con un tono muy seco que si, al preguntar que era CAN BELANYE, le cambio la cara, dijo que era un convento abandonado en el que vivían grupos de monjas, y no les aconsejó ir, pero el grupo de chicos y chicas eran demasiado interesantes y necesitaban ir a investigar sobre la botella, a la mañana siguiente se pusieron en marcha, Nuria no se separaba de su novio Rafa, la mayoría iban con miedo pero también tenían ganas de saber de que iba el tema, estaba en una montaña, iban todos cansados y decidieron parar a descansar un rato, al seguir el trayecto se toparon con dos caminos, acordaron separarse en dos grupos, Rafa iría con Nuria, Jordi, y por la otra parte, Maria, David, Carlos. Pasaron una hora caminando y se avecinaba una tormenta, Nuria se resbalo y se lastimo el tobillo, resulta que los dos caminos volvian a juntarse, pero ellos no, se retrasaron un poco por el contratiempo de Nuria, el grupo de María entraron en el convento porque llovía, tenian mucho miedo, estaba oscuro y se oían ruidos mas al fondo, se resguardaron en la entrada para cuando llegara el otro grupo, pero el grupo de Rafa entró por otra puerta, se quedaron con Nuria mientras Rafa iba a echar un vistazo, David por su parte también, se topo con Rafa y le dijeron donde estaban y que Nuria se había lesionado, se levantaron y fueron donde estaba Nuria, David ya que había estudiado medicina llevaba en la mochila un vendaje, empezaron todos a buscar cosas en el convento, en una de las habitaciones se escuchaban voces, se adentraron y había una señora sentada en un sillón, le preguntaron si conocia la botella, dijo que la botella era suya, la dejo cuando era pequeña jugando en el río con los niños del orfanato, se perdio por la cueva, y intento pedir ayuda. Antes el convento era un orfanato, con el mismo nombre, la encontraron en la cueva una semana después cuando salieron a jugar de nuevo y se dieron cuenta de que ella, Virginia no estaba, los chicos quedaron fascinados con la historia de Virginia, y decidieron quedarse la semana entera a ayudarla a reformar el convento para que ella y sus hermanas vivieran en un sitio en condiciones.

FI DE CULS A MALLOLCA (REFLEXIÓ)

Es un llibre amb poca temàtica, no està mal però no te molta història, es basa en persones de la meua edat i fa reflexionar sobre el bullying, es fiquen amb el chinés Carles, i després com sap jugar a voleibol ya no li tracten com si fora un "friki" com diuen ells, la frase que vol el llibre que tragues es que les apariencies enganyen i molt.

FI DE CULS A MALLOLCA (ÚLTIMA PART)

Era dijous pel matí i tenien el dia lliure, a l'hora de desdejunar, havien quedat amb Carles per anar a la platja, havien quedat a les nou a la plaça, van agafar la llinea d'autobusos per anar a buscar-li, es trobaren en ell, i per casualitat, també els de la seua clase junts amb els "guays" havien quedat. Estaven tomant el sol, i van arribar Claudia i Pablo a retarlos a un partit de Voleibol, no volien però Carles va aceptar, deien que estava boig però ell sabia el que feia, van començar a jugar tot el mon va quedar asombrada amb la forma de jugar de Carles els de la seua classe estaven bocabadats per la seua forma de rematar la bola, estaven derrotats i Claudia va dir d'anar tots a sopar per a despedir-se, li van preguntar a Carles que com era tan bó jugant a Voleibol, va agafar el movil i va ensenyar fotos de copes de campeonats, jugava a un equip professional de Voleibol, tots van quedar impresionats sobre tot els de la seua classe, van anar a sopar a un Italià de la plaça i es van dir adéu, parlaren de quedar un dia tots junt però estaven molt allunyats uns dels altres, van agafar i cada grup junts i tots amics van separar-se per agafar l'autobus.

FI DE CULS A MALLOLCA (PARTE 2)

Al día següent estaven tots preparats a les 8:00 del mati al hall del hotel, anaven a fer multiaventura, Lluís estava molt motivat, li agradava molt la muntanya i fer coses d'aquestes, i Helena tennia vertigen, aleshores les activitats d'altures no anava a ferles.Van aplegar i al lloc on es repartien els monitors i havia un altre col·legi, de Galícia, van possarse a fer les activitats, van fer tir a l'arc, piragua, i tocaba carrera d'obstacles amb l'artre col·legi, van juntar-se, el grup de Claudia, Begoña, Pablo i Carles, els que es feien cridar "Els Guays del Col·legi" van fer bones migues amb la gent mes major de la gent de Galícia, i havia un xinés del col·legio d'allà, no tenía amics i tots el del seu centre es ficaven en ell, i com estava sol, el grupet de Ivàn, Marcos, Andrea, Anna i Unai, li van parlar i li van preguntar si volía eixir amb ells per la nit, Carles que era el xinés, va contestar que si que li agradaria molt tindre amics i eixir amb ells. Van arreplegar-se cada col·legi al seu bus drecció cap a l'hotel, van dutxar-se i van anar al menjador a sopar, el grup de Claudia que era la cap del  grup, deien que havien quedat també amb el de l'altre col·legi, i Anna pareixia tindre enveja, perque ella sempre ha sigut la que volía estar amb eñs "guays" però no acoplaba, van acabar i van anar cap a la discoteca, allí es van trobar amb Carles, que anava molt ben vestit, Andrea va dir que anava molt guapo, justament van trobar al grupet de Claudia i els altres a la mateixa discoteca, molta casualitat, intentaven separar-se d'ells però, Claudia i els  demés volien fer-los passar vergonya en mig de la pista de ball, i el mes blanet que era Carles, amb ell es van ficar tots, Marcos i Ivàn intentaven defensar-ho, però Pablo que era el musculets les feia senyes per amenaçar-les i ells callaven, van anar-se de la discoteca.

FI DE CULS A MALLORCA (PRIMERA PART)

Era final de maig i una classe de secundària estaven al port de Dénia per a eixir cap a Mallorca per fi de curs, una classe que estava creada per grupets, uns d'un grup es ficaven amb altre d'altre grup, pujaren a al vaixell i al començar el viatge, es van donar compte de que  Mariona s'havia quedat a terra, una part de la clase volía tornar per ella i l'atra es reien de la Mariona.Van tindre un viatge molt mogut, el alumnes la majoria es marejar, sobre tot les xiques que la nit anterior s'havien anat de sopar totes juntes i havien dormit poc i estaven mes fluixetes. Varen estar dos dies al vaixell fins que van arribar a Mallorca. Tots estaven emocionats amb l'arribada a l'illa, només que volien aplegar al hotel, havien agafat un hotel de luxe, pensaven en quedarse tot el dia al jacuzzi, però tenien que disfrutar del viatge. Eren les 13:00 i estaven deixant les maletes i veient l'hotel, desitjaven que arribara l'hora de dinar per anar al buffet lliure i omplir l'estomag, per a la caminata que els esperava a Les Coves del Drach poca gent volia anar, però era la programació de la tard i devien complirla, sabien que tendríen totes les nits de la semana lliures fin a les 4:00 que deuríen tornar a l'hotel i estaven impacients per anarse'n de festa. A l'hora d'eixir de l'hotel Begoña es va deixar la bossa a l'habitació, després d'arreplegarla van eixir, la nit va ser molt avorrida, van aplegar a pensar que no tornarien a eixir per la nit, perque es perdía el temps si no feien res.

REFLEXIÓN LOS NADIES (EDUARDO GALEANO)

Los nadies son las personas con las que no cuenta nadie, tienen pensamientos totalmente diferentes a los que suelen tener todas las personas, segun el poema habla de lo que hacen ellos y cuando lo lees o lo escuchas entiendes que lo que hacen ellos es todo lo contrario a lo que hace la gente, por eso pone esas frases explicando lo que hacen ellos. Lo que te da a pensar el poema es que, lo importante que es siempre hacerse valer y notar, pero los nadie, lo tienen mas dificil, por no decir casi imposible, por su forma de vivir y de hacer las cosas. El nombre del poema ya te da a entender el tipo de personas que son, personas que estan pero no se hacen notar, dan a entender que son personas que no sirven para nada, hablan de ellos como si estuvieran para rellenar mundo con sus cuerpos.

VALORACIÓN PERSONAL MARINA

El libro es una de los que mas me ha entretenido y gustado, desde que lo empiezas a leer te entran millones de ideas de como puede ser la historia entre Óscar y Marina, cada vez que acababa un capítulo ya tenia ganas de empezar otro, el tema es de misterio y mucha intriga desde el principio hasta el final, la historia es muy bonita aunque a la vez triste, el final muy inesperado, y decepcionado por la muerte de Marina, puedo decir que no ha habido ninguna parte del libro que no me haya gustado o aburrido, lo recomiendo, sobre todo a los lectores que les gusta mucho el misterio y la intriga.