FI DE CULS A MALLOLCA (REFLEXIÓ)

Es un llibre amb poca temàtica, no està mal però no te molta història, es basa en persones de la meua edat i fa reflexionar sobre el bullying, es fiquen amb el chinés Carles, i després com sap jugar a voleibol ya no li tracten com si fora un "friki" com diuen ells, la frase que vol el llibre que tragues es que les apariencies enganyen i molt.

FI DE CULS A MALLOLCA (ÚLTIMA PART)

Era dijous pel matí i tenien el dia lliure, a l'hora de desdejunar, havien quedat amb Carles per anar a la platja, havien quedat a les nou a la plaça, van agafar la llinea d'autobusos per anar a buscar-li, es trobaren en ell, i per casualitat, també els de la seua clase junts amb els "guays" havien quedat. Estaven tomant el sol, i van arribar Claudia i Pablo a retarlos a un partit de Voleibol, no volien però Carles va aceptar, deien que estava boig però ell sabia el que feia, van començar a jugar tot el mon va quedar asombrada amb la forma de jugar de Carles els de la seua classe estaven bocabadats per la seua forma de rematar la bola, estaven derrotats i Claudia va dir d'anar tots a sopar per a despedir-se, li van preguntar a Carles que com era tan bó jugant a Voleibol, va agafar el movil i va ensenyar fotos de copes de campeonats, jugava a un equip professional de Voleibol, tots van quedar impresionats sobre tot els de la seua classe, van anar a sopar a un Italià de la plaça i es van dir adéu, parlaren de quedar un dia tots junt però estaven molt allunyats uns dels altres, van agafar i cada grup junts i tots amics van separar-se per agafar l'autobus.

FI DE CULS A MALLOLCA (PARTE 2)

Al día següent estaven tots preparats a les 8:00 del mati al hall del hotel, anaven a fer multiaventura, Lluís estava molt motivat, li agradava molt la muntanya i fer coses d'aquestes, i Helena tennia vertigen, aleshores les activitats d'altures no anava a ferles.Van aplegar i al lloc on es repartien els monitors i havia un altre col·legi, de Galícia, van possarse a fer les activitats, van fer tir a l'arc, piragua, i tocaba carrera d'obstacles amb l'artre col·legi, van juntar-se, el grup de Claudia, Begoña, Pablo i Carles, els que es feien cridar "Els Guays del Col·legi" van fer bones migues amb la gent mes major de la gent de Galícia, i havia un xinés del col·legio d'allà, no tenía amics i tots el del seu centre es ficaven en ell, i com estava sol, el grupet de Ivàn, Marcos, Andrea, Anna i Unai, li van parlar i li van preguntar si volía eixir amb ells per la nit, Carles que era el xinés, va contestar que si que li agradaria molt tindre amics i eixir amb ells. Van arreplegar-se cada col·legi al seu bus drecció cap a l'hotel, van dutxar-se i van anar al menjador a sopar, el grup de Claudia que era la cap del  grup, deien que havien quedat també amb el de l'altre col·legi, i Anna pareixia tindre enveja, perque ella sempre ha sigut la que volía estar amb eñs "guays" però no acoplaba, van acabar i van anar cap a la discoteca, allí es van trobar amb Carles, que anava molt ben vestit, Andrea va dir que anava molt guapo, justament van trobar al grupet de Claudia i els altres a la mateixa discoteca, molta casualitat, intentaven separar-se d'ells però, Claudia i els  demés volien fer-los passar vergonya en mig de la pista de ball, i el mes blanet que era Carles, amb ell es van ficar tots, Marcos i Ivàn intentaven defensar-ho, però Pablo que era el musculets les feia senyes per amenaçar-les i ells callaven, van anar-se de la discoteca.